Després d’una bona passejada entre els arrossals ens vam dirigir al restaurant L’Estany, que nosaltres coneixem com La Caseta de Fusta de l’Encanyissada.
Però el més genuí de tot van ser les postres, que ja s’han convertit en un clàssic de La Caseta de Fusta. El menjar blanc –que els de la zona anomenen “minjar blanc”- són unes postres força comunes de les terres de l’Ebre. La meva mare recorda haver-ne menjat de petita i sempre que anem a menjar pel Delta el demana. Es tracta d’una mena d’arròs amb llet fet amb pols d’arròs; recorda també a les farinetes, però és molt dolcet i sempre hi donen un toc de canyella. A mi, personalment, no són unes postres que em treguin el son. De fet, fora del Delta, no n’he menjat mai... Però quan anem a l’Estany, no sé per què, sempre em ve de gust aquest plat i, si no el demano jo, no puc evitar fer-ne algunes cullerades del de la meva mare, que és una incondicional d’aquestes postres tan genuïnes.
Aquest cop, vam preguntar a la cambrera el secret de la recepta, però només ens va saber dir que es fa com si fos arròs amb llet però emprant arròs en pols. Quan vaig arribar a casa, encuriosida, vaig buscar la recepta per Internet, però totes les que he trobat no tenen res a veure amb el que ens van explicar a La Caseta de Fusta. La majoria elaboren el menjar blanc amb llet d’ametlla, midó, llimona i canyella i, en tot cas, utilitzen farina de blat de moro per fer quallar la llet.
Si sabeu la recepta genuïna del menjar blanc del Delta us agrairé moltíssim que me la feu arribar. Mentrestant, ens haurem de conformar amb la versió internàutica que podeu trobar, per exemple, aquí.