Aquest any, un cop més, la darrera setmana de novembre ha estat plena d’activitat i creació. Aquestes dates, tot i que em sento més trista perquè el dia és més curt i es fa fosc de seguida, tenen un punt de màgia que gira entorn de la festa de Tots Sants.A casa, des de que era ben petita, sempre ens reuníem una tarda per fer els panellets, i a mi aquesta tradició em meravellava perquè no estava gaire acostumada a veure tota la família a la cuina treballant de valent i com autèntics professionals. Cadascú tenia la seva especialitat: el meu pare era l’encarregat d’elaborar els bolets de xocolata seguint el mític truc de l’ampolla, la meva mare feia uns panellets de pinyons perfectes amb el mètode infalible de la tassa de cafè i la meva germana i jo ajudàvem amb el que podíem embadalides davant de l’activitat frenètica dels nostres progenitors.
Però el que més em fascinava era el resultat final: un munt de panellets de diferents formes i coloraines presentats en safates de cartró amb els mantellets blancs de paper. Quan arribava la nit de la castanyada tothom felicitava la meva mare i amb raó, perquè les safates de panellets feien un goig impressionant.
Des que ja no visc a casa els pares, he intentat continuar a casa meva aquesta tradició tan emotiva i tan arrelada a la meva família. Aquest any, la meva germana no va poder venir a casa perquè sortia massa tard de la feina, però es va afegir a la marató la Cristina, una companya de feina de la qual us he parlat en més d’una ocasió. La meva mare, tot i que també va plegar tard de la feina, va passar una estona per donar-nos un cop de mà amb els panellets de pinyons, que són la seva especialitat, i pintant els panellets amb el rovell d’ou.
Vam començar la panelletada cap a les cinc de la tarda i vam acabar gairebé a les onze de la nit. El resultat: 191 panellets, més 30 o 40 que es va endur la Cristina a casa seva per al seu marit i els seus nens, el Lucas i l’Ignasi, que segur que es lleparan els dits amb el bé de Déu de panellets que va fer la seva mare.
Però no us penseu que tot aquest munt de panellets són per a nosaltres. Em sembla que si ens arribéssim a menjar tots aquest panellets nosaltres sols, les bàscules de casa petarien en dos dies! Dels 191 panellets en van sortir un parell de safates per a l’Ester, una safata més gran per a la Júlia, dues safatetes petites per a les iaies, una altra de ben plena per als meus pares i els meus tiets i, finalment, una darrera safata que compartirem avui amb l’Àlex i l’Eli, que ens conviden a sopar a casa seva i a menjar castanyes i moniatos.
En el vídeo que teniu a continuació, podeu veure com vam fer els panellets. El dia abans vam preparar la massa, cadascuna a casa seva, per tal que reposés 24 hores. L’endemà va començar la panelletada a sis mans: les meves, les de la meva mare i les de la Cristina.Els passos per elaborar la massa i els diferents tipus de panellets els trobareu explicats amb tot detall a Fent panellets en família. L’única innovació d’aquest any han estat les boles de coco guarnides amb xocolata que vaig fer per aprofitar el coco que havia sobrat, la clara d’ou i la xocolata desfeta dels bolets.
Per fer les boles de coco només cal mesclar ben mesclat el coco amb el sucre i les clares d’ou. Si cal, hi podeu afegir una miqueta d’aigua perquè es lligui més bé. La quantitat de sucre pot variar segons els gustos. Com que nosaltres no som gaire amants del dolç, jo hi poso la meitat de sucre que de coco. Un cop fetes les boles, les posem en un plat. Introduïm la xocolata fosa en una màniga pastissera de plàstic, hi fem un petit forat amb una agulla i decorem les boles amb filets de xocolata. Un cop guarnides, les posem a la nevera i, a l’endemà, ja estaran llestes per menjar.
Espero que us animeu a fer els vostres panellets i us animo a compartir aquesta tasca amb la família i els amics, ja que és la millor manera de passar-ho bé metre es va treballant. A tots i a totes, bons panellets i bona castanyada! 