Com ja debeu haver esbrinat els seguidors més fidels d’aquest blog, aquest any les meves amigues badalonines i jo hem complert la trentena. La darrera a afegir-se al club ha estat la Sara, la més jove de totes, però que ja no ens pot fer enveja passant-nos els seus vint-i-pico pels morros. Jeje! Algun dia havia d’arribar l’hora...El pastís que us mostro en l’entrada d’avui ja fa temps que el vam fer per celebrar l’aniversari de la Raquel. Les úniques que estàvem per Badalona amb prou temps disponible érem la Mariona i jo i, enlloc de comprar-li un detallet, com hem fet en altres ocasions, vam decidir complicar-nos la vida i posar a prova la nostra vena d’artistes.
Vam anar a la Bruixa Pirula, la tenda de llaminadures més cèlebre de Badalona, i vam fer un bon carregament per guarnir el nostre pastís. A Can Boter, un altre dels establiments més genuïns de la nostra ciutat, vam comprar una base de porexpan que ens serviria per elaborar les bases del nostre pastís. Amb aquest material i uns quants escuradents ja teníem tot el necessari per muntar el nostre regal d’aniversari.
El primer que calia fer era retallar les dues bases circulars de porexpan i unir-les amb ajuda dels escuradents. Un cop muntada la base, només cal una mica d’imaginació per anar decorant tot el pastís. Nosaltres vam començar amb una base de núvols d’espirals i maduixots vermells. L’espai entre els dos pisos el vam cobrir de cors de préssec.
La base més petita la vam folrar amb ous ferrats de gominola, que van ser els més difícils d’enganxar perquè els escuradents costaven més de clavar.
La part superior del pastís la vam acabar de gayrnir amb plàtans, maduxetes, mini-flams i altres llaminadures i, al bell mig del pastís, hi vam posar cinc cucurutxos de maduixa que li van donar un toc més monumental.
A la mateixa tenda de llaminadures ens van proporcionar el paper transparent i les cintes de color per acabar d’embolicar la nostra obra d’art.
A la mateixa tenda de llaminadures ens van proporcionar el paper transparent i les cintes de color per acabar d’embolicar la nostra obra d’art.
Vam passar una tarda estupenda, decorant, clavant escuradents i enduent-nos, només de tant en tant, alguna llaminadura a la boca... El dia senyalat, vam necessitar la complicitat de l’Aleix per portar el pastís a casa de la Raquel.La festa va ser autèntica, autèntica, com les que fèiem quan érem petites: amb patates, ganxitos i pa bimbo amb nocilla. Espectacular! I el pastís, com no podia ser d’altra manera, va triomfar...
